Relicatessen 2018
LKA JJJ
RELICATESSEN   es   crea   amb   l’ànim   de   donar   a   conèixer   al   gran   públic   els   productes   gourmet   i   de   reposteria,   tant   de petits productors com de torn de monestirs i convents de clausura.   Es   tracta   de   dolços   de   reconeguda   qualitat,   fets   a   mà,   sense   colorants   ni   conservants   o   additius   artificials,   i   de vegades, fent servir productes de cultius propis. S’utilitzen    receptes    centenàries,    que    van    estar    evolucionant    en    diferents    monestirs    i    convents    mitjançant receptaris secrets, de vegades, units a la pràctica de la farmacia. La   indiscutible   qualitat   d’aquests   productes   ha   perdurat   fins   a   l’actualitat   amb   receptes   artesanals   i   naturals,   que l’han fet acreïdora d’un gran nivell, només accessible als productes casolans. Un   esmerat   i   rigoròs   procés   de   selecció,   basat   en   proves   i   tests   de   qualitat   gastronómica,   en   diferents   convents   i monestirs,   durant   un   llarg   periode   de   temps,   ens   permet   oferir   un   exclusiu   catàleg   de   productes   basat   en   criteris molt exigents.
Una mica d’història. La    repostería    conventual    i    monàstica    va    néixer    en    algún    moment    de    l’alta    edat    mitjana.    Els    convents acostumàven   a   trobar-se   allunyats   dels   centres   de   població,   motiu   pel   qual   havíen   de   tenir   un   hort,   una   granja   i fruitals,   per   poder   auto   abastir-se   i   substentar   a   la   comunitat   religiosa.   Per   això,   aques   tipus   de   reposteria,     resulta   molt   asequible,   ja   que   fa   servir   productes   de   la   terra   i   ingredients   normals   i   bàsics,   presents   en   qualsevol cuina actual. Es molt possible que l’elaboració de dolços comencès com una forma de de homenatjar als visitant il·lustres i benefactors de la comunitat convertint-se aquesta en una activitat habitual.
La   reposteria   espanyola,   amb   una   base   heretada   en gran   mesura   de   la   pastisseria   romana,   va   estar   molt influenciada     per     les     cultures     àrab     i     sefardí,     i, després    de    la    reconquesta,    d’alguna    manera,    tot aquest coneixement es va fusionar. Les     ordres     i     congregacions     religioses,     eren     en aquella   época   l’únic   diposit   dels   coneixements   i,   en aquest      cas,      van      saber      mantenir      la      manera tradicional     de     fer     reposteria,     si     bé,     amb     dos       importants      adicions,      la      del      sucre      de      canya, aportació    dels    àrabs,    (abans    només    s’endolçava amb    mel),    i,    posteriorment,    per    la    arribada    d’un poderós   ingredient   procedent   del   nou   món,   i   que     que     revolucionaría     la     reposteria     espanyola          i després la mundial: el cacau.
Aquestes   incorporacions   van   dotar   de   major   qualitat   la   reposteria   monàstica,   especialment   entre   la   alta   noblesa,   i va   aconseguir   gran   reconeixement,   fins   i   tot   a   diferents   cases   reials   d’Europa.   El   procés   de   fabricació   no   ha   variat gaire,   en   aquests   cinc-cents   anys,   tot   i   la   gran   influència   de   la   reposteria   francesa   durant   el   segle   XVIII,   però   eren molt   reacis   a   introduïr   alguna   modificació   per   por   a   que   pogués   variar   el   sabor   i   textura   de   les   formulacions.   I   es que   hem   de   entendre   que   existeix   una   gran   vinculació   de   les   especialitats   reposteres   espanyoles   amb   el   ritme anual de les celebracions religioses cristianes.